La nova modificació a la Llei de supervisió de les oficines fiduciaries holandeses i la prestació de plus de domicili
En els últims anys, el sector de confiança holandès s’ha convertit en un sector molt regulat. Les oficines de confiança dels Països Baixos estan sota estricta supervisió. El motiu d’això és que el regulador ha entès i s’ha adonat que les oficines de confiança tenen un gran risc d’implicar-se en el blanqueig de diners o realitzar negocis amb parts fraudulentes. Per poder supervisar les oficines de confiança i regular el sector, l’acte de supervisió d’oficines de confiança holandesa (Wtt) va entrar en vigor el 2004. Sobre la base d’aquesta llei, les dependències de confiança han de complir diversos requisits per poder dur a terme les seves activitats. Recentment encara es va adoptar una altra modificació a la Wtt, que va entrar en vigor l’1 de gener de 2019. Aquesta modificació legislativa comporta, entre altres coses, que la definició de proveïdor de domicili segons el Wtt hagi estat més àmplia. Com a resultat d'aquesta modificació, més institucions entren dins de l'àmbit d'aplicació del Wtt, la qual cosa pot tenir conseqüències importants per a aquestes institucions. En aquest article s'explicarà què és la modificació de la Wtt pel que fa a la provisió del domicili i quines són les conseqüències pràctiques de la modificació dins d'aquest àmbit.
1. Els antecedents de l'acta de supervisió de l'oficina de confiança holandesa
Una oficina de confiança és una persona jurídica, una empresa o persona física que, professionalment o comercialment, presta un o més serveis de confiança, amb o sense altres persones jurídiques o empreses. Com el nom del Wtt ja indica, les oficines de confiança estan subjectes a supervisió. L’autoritat supervisora és el Banc Central holandès. Sense permís del Banc Central holandès, les oficines de confiança no estan autoritzades a operar des d'una oficina dels Països Baixos. El Wtt inclou, entre d’altres subjectes, la definició d’una oficina de confiança i els requisits que han de complir les oficines de confiança als Països Baixos per obtenir un permís. El Wtt classifica cinc categories de serveis de confiança. Les organitzacions que presten aquests serveis es defineixen com una oficina de confiança i requereixen un permís segons el Wtt. Es tracta dels serveis següents:
- ser director o soci d’una persona jurídica o empresa;
- proporcionar una adreça o una adreça postal, juntament amb la prestació de serveis addicionals (subministrament de domicili més);
- fer ús d’una empresa de conductes en benefici del client;
- venda o mediació en la venda de persones jurídiques;
- actuant com a síndic.
Les autoritats holandeses han tingut diverses raons per introduir el Wtt. Abans de la introducció del Wtt, el sector de confiança no havia estat, o amb prou feines, mapejat, sobretot pel que fa al gran grup d'oficines de confiança més petites. Mitjançant la introducció de la supervisió, es podria aconseguir una millor visió del sector de la confiança. La segona raó per a la introducció del Wtt és que les organitzacions internacionals, com el Financial Action Task Force, van assenyalar un augment del risc que les oficines de confiança participessin, entre altres coses, en el blanqueig de diners i l’evasió fiscal. Segons aquestes organitzacions, hi havia un risc d'integritat en el sector de la confiança que s'havia de gestionar mitjançant regulació i supervisió. Aquestes institucions internacionals també han recomanat mesures, inclòs el principi de saber el teu client, que se centra en les operacions comercials insubornables i en què les oficines de confiança han de saber amb qui fan negocis. Es pretén evitar que es facin negocis amb parts fraudulentes o criminals. La darrera raó per introduir el Wtt és que l’autoregulació pel que fa a les oficines de confiança dels Països Baixos no es va considerar suficient. No totes les oficines de confiança estaven subjectes a les mateixes regles, ja que no totes les oficines estaven unides en una sucursal o organització professional. A més, faltava una autoritat de control que pogués garantir l'aplicació de les normes. [1] A continuació, el Wtt es va assegurar que es va establir una regulació clara sobre les oficines de confiança i que es van abordar els problemes esmentats.
2. La definició de prestació de domicili més servei
Des de la introducció del Wtt el 2004, hi ha hagut modificacions periòdiques a aquesta llei. El 6 de novembre de 2018, el Senat holandès va adoptar una nova esmena al Wtt. Amb la nova llei de supervisió de l’oficina holandesa de confiança 2018 (Wtt 2018), que va entrar en vigor l’1 de gener de 2019, els requisits que han de complir les oficines de confiança s’han estrictat i l’autoritat de control disposa de més mitjans d’aplicació. Aquest canvi, entre d'altres, ha ampliat el concepte de "subministrament de domicili més". Sota l'antiga Wtt, el servei següent es considerava un servei de confiança: la prestació d’una adreça per a una persona jurídica en combinació amb la realització de serveis addicionals. Això també s’anomena la prestació de plus de domicili.
En primer lloc, és important comprendre què comporta exactament la prestació del domicili. Segons el Wtt, el subministrament de domicili és el subministrament d'una adreça postal o una adreça de visita, per encàrrec o per una persona jurídica, una empresa o persona física que no pertanyin al mateix grup que el proveïdor de l'adreça. Si l’entitat que proporciona l’adreça realitza serveis addicionals a més d’aquesta prestació, parlem del subministrament de plus de domicili. Junts, aquestes activitats es consideren un servei de confiança segons el Wtt. A l'antiga Wtt, es van relacionar els serveis addicionals següents:
- assessorament o assistència en dret privat, a excepció de realitzar activitats de recepció;
- donar assessorament fiscal o tenir cura de les declaracions d’impostos i serveis relacionats;
- realitzar activitats relacionades amb la preparació, avaluació o auditoria dels comptes anuals o de la conducta de les administracions;
- la contractació d’un director per a una persona jurídica o empresa;
- altres activitats addicionals que es designin per ordre administratiu general.
La prestació de domicili juntament amb la realització d’un dels serveis addicionals esmentats anteriorment es considera un servei de confiança de l’antiga Wtt. Les organitzacions que proporcionin aquesta combinació de serveis han de tenir un permís segons el Wtt.
Segons el Wtt 2018, els serveis addicionals s’han modificat lleugerament. Ara tracta de les activitats següents:
- donar assessorament legal o proporcionar assistència, a excepció de realitzar activitats de recepció;
- tenir cura de les declaracions d’impostos i serveis relacionats;
- realitzar activitats relacionades amb la preparació, avaluació o auditoria dels comptes anuals o de la conducta de les administracions;
- la contractació d’un director per a una persona jurídica o empresa;
- altres activitats addicionals que es designin per ordre administratiu general.
És evident que els serveis addicionals de la Wtt 2018 no es desvien gaire dels serveis addicionals de l'antiga Wtt. La definició d’assessorar assessorament al primer punt s’amplia lleugerament i la definició d’assessorament fiscal es treu de la definició, però d’altra manera es tracta gairebé dels mateixos serveis addicionals.
Tot i això, quan es compara el Wtt 2018 amb l’antic Wtt, es pot veure un gran canvi pel que fa a la prestació de domicili més. D’acord amb l’article 3, paràgraf 4, sub b Wtt 2018, està prohibit dur a terme activitats sense permís sobre la base d’aquesta llei, que estiguin dirigides tant a la prestació d’una adreça postal o d’una adreça de visita com es fa referència a l’apartat. b de la definició de serveis de confiança i a la realització de serveis addicionals a què es refereix aquesta part, en benefici d’una i la mateixa persona física, persona jurídica o empresa.[2]
Aquesta prohibició va sorgir perquè sovint la prestació de domicili i la realització de serveis addicionals separats a la pràctica, cosa que significa que aquests serveis no són dirigits per la mateixa part. En lloc d'això, una part, per exemple, realitza els serveis addicionals i, a continuació, posa en contacte el client amb una altra part que proporciona el domicili. Atès que la realització de serveis addicionals i la prestació de domicili no són a càrrec de la mateixa part, en principi no parlem d’un servei de confiança segons l’antiga Wtt. En separar aquests serveis, tampoc no es requereix cap permís segons l’antiga Wtt i s’evita així l’obligació d’obtenir aquest permís. Per tal d’evitar aquesta separació de serveis de confiança en el futur, s’ha inclòs una prohibició a l’article 3, paràgraf 4, sub b Wtt 2018.
3. Conseqüències pràctiques de la prohibició de separar serveis de confiança
Segons l'antiga Wtt, les activitats dels proveïdors de serveis que separen la prestació de domicili i la realització d'activitats addicionals i tenen aquests serveis per part de diferents parts, no entren en la definició d'un servei de confiança. Tot i això, amb la prohibició de l’article 3, paràgraf 4, sub b Wtt 2018, també està prohibit a les parts que separen serveis de confiança realitzar aquestes activitats sense permís. Això comporta que les parts que desitgin continuar realitzant les seves activitats d'aquesta manera, necessitin un permís i, per tant, també quedin sota la supervisió del Banc Nacional holandès.
La prohibició comporta que els proveïdors de serveis proporcionin un servei de confiança segons el Wtt 2018 quan desenvolupin activitats dirigides tant a la prestació de domicili com a la realització de serveis addicionals. Per tant, a un proveïdor de serveis no se li permet realitzar serveis addicionals i, posteriorment, posar-se en contacte amb el seu client amb una altra part que li ofereix domicili, sense tenir un permís segons el Wtt. A més, un proveïdor de serveis ho és no es permet actuar com a intermediari, posant en contacte un client amb diverses parts que puguin proporcionar domicili i realitzar serveis addicionals, sense permís.[3] Fins i tot és així quan aquest intermediari no proporciona el domicili per si mateix ni realitza serveis addicionals.
4. Remetre els clients a proveïdors específics de domicili
A la pràctica, sovint hi ha parts que realitzen serveis addicionals i que posteriorment remeten el client a un proveïdor específic de domicili. A canvi d’aquesta derivació, el proveïdor de domicili sol pagar una comissió a la part que ha remès el client. Tanmateix, segons el Wtt 2018, ja no està permès que els proveïdors de serveis cooperen i separin deliberadament els seus serveis per evitar el Wtt. Quan una organització realitza serveis addicionals per a clients, no està permès derivar aquests clients a proveïdors específics de domicili. Això implica que hi ha una cooperació entre les parts destinada a evitar el Wtt. A més, quan es rep una comissió per derivar-los, és evident que hi ha una cooperació entre les parts en què es separen els serveis de confiança.
L’article rellevant del Wtt parla sobre activitats de realització dirigit a tant per proporcionar una adreça postal o una adreça de visita com per realitzar serveis addicionals. El memorandum d'esmena fa referència posant en contacte el client amb diferents grups. [4] El Wtt 2018 és una nova llei, de manera que en aquest moment no hi ha resolucions judicials pel que fa a aquesta llei. A més, la literatura rellevant només discuteix els canvis que comporta aquesta llei. Això vol dir que, en aquest moment, encara no està clar com funcionarà exactament la llei a la pràctica. Com a resultat, en aquest moment no sabem quines accions entren exactament dins de les definicions de "dirigit a" i "contacte amb". Per tant, actualment no és possible dir quines accions es troben exactament sota la prohibició de l’article 3, paràgraf 4, sub b Wtt 2018. No obstant això, és cert que es tracta d’una escala variable. La referència a proveïdors específics de domicili i la recepció d’una comissió per aquestes derivacions es considera que posa en contacte els clients amb un proveïdor de domicili. La recomanació de proveïdors específics de domicili amb els quals es tingui bona experiència suposa un risc, tot i que, en principi, el client no es dirigeix directament a un proveïdor de domicili. No obstant això, en aquest cas s’esmenta un proveïdor de domicili específic amb el qual el client pot contactar. Hi ha moltes possibilitats que això es vegi com "posar en contacte el client" amb un proveïdor de domicili. Al cap i a la fi, en aquest cas el client no ha de fer cap esforç per trobar un proveïdor de domicili. Encara es pregunta si parlem de "posar en contacte amb el client" quan es deriva un client a una pàgina de cerca de Google completa. Això es deu al fet que, en fer-ho, no es recomana cap proveïdor de domicili específic, però la institució proporciona els noms dels proveïdors de domicili al client. Per tal d'aclarir quines accions entren exactament dins de l'abast de la prohibició, la disposició legal s'haurà de desenvolupar més en la jurisprudència.
5. conclusió
Està clar que el Wtt 2018 pot tenir conseqüències importants per a les parts que realitzen serveis addicionals i, alhora, derivar els seus clients a una altra part que pugui proporcionar-li domicili. Sota l'antiga Wtt, aquestes institucions no entraven en l'àmbit d'aplicació de la Wtt i per tant no requerien un permís segons el Wtt. No obstant això, des que ha entrat en vigor el Wtt 2018, hi ha una prohibició de l'anomenada separació de serveis de confiança. A partir d’ara, les institucions que realitzen activitats que es centren tant en la prestació de domicili com en la realització de serveis addicionals, entren dins de l’àmbit de la Wtt i necessiten obtenir un permís segons aquesta llei. A la pràctica, hi ha moltes organitzacions que realitzen serveis addicionals i després remeten els seus clients a un proveïdor de domicili. Per a cada client a què es refereix, reben una comissió del proveïdor de domicili. Tanmateix, des que va entrar en vigor el Wtt 2018, ja no està permès als proveïdors de serveis cooperar i separar deliberadament els serveis per evitar el Wtt. Per tant, les organitzacions que treballen sobre aquesta base han de fer una ullada crítica a les seves activitats. Aquestes organitzacions tenen dues opcions: ajusten les seves activitats o entren dins de l’àmbit de la Wtt i per tant requereixen un permís i estan sotmeses a supervisió del Banc Central holandès.
Contacte
Si teniu preguntes o comentaris després de llegir aquest article, no dubteu a posar-vos en contacte amb el Sr. Ruby van Kersbergen, advocada de Law & More a través de ruby.van.kersbergen@lawandmore.nl o el Sr. Tom Meevis, advocat de Law & More a través de tom.meevis@lawandmore.nl o truqueu al +31 (0) 40-3690680.
[1] K. Frielink, Toezicht Trustkantoren a Nederland, Deventer: Wolters Kluwer Nederland 2004.
[2] Kamerstukken II 2017/18, 34 910, 7 (Nota van Wijziging).
[3] Kamerstukken II 2017/18, 34 910, 7 (Nota van Wijziging).
[4] Kamerstukken II 2017/18, 34 910, 7 (Nota van Wijziging).