Cryptocurrency: aspectes legals de la UE i holandesos de la tecnologia revolucionària
introducció
El creixement mundial i la popularitat creixent de criptomonedes han provocat preguntes sobre els aspectes reguladors d’aquest nou fenomen financer. Les monedes virtuals són exclusivament digitals i s’organitzen a través d’una xarxa coneguda com a blockchain, que és un registre comptable en línia que manté un registre segur de cada transacció en un mateix lloc. Ningú controla la cadena de blocs, perquè aquestes cadenes es descentralitzen a tots els ordinadors que tinguin una cartera Bitcoin. Això vol dir que cap institució única controla la xarxa, la qual cosa implica naturalment l’existència de molts riscos financers i legals.
Les startups de blockchain han adoptat les Ofertes inicials de monedes (ICO) com una forma d’aconseguir capital inicial. Un ICO és una oferta mitjançant la qual una empresa pot vendre tokens digitals al públic per finançar operacions i complir altres objectius empresarials. [1] Tampoc les ICO es regeixen per regulacions específiques ni per organismes governamentals. Aquesta manca de regulació ha suscitat preocupació pels riscos potencials que corren els inversors. Com a resultat, la volatilitat s’ha convertit en una preocupació. Malauradament, si un inversor perd fons durant aquest procés, no té cap acció estandarditzada per recuperar els diners perduts.
Monedes virtuals a nivell europeu
Els riscos associats a l'ús de la moneda virtual plantegen la necessitat de regular la Unió Europea i les seves institucions. Tanmateix, la regulació a nivell de la Unió Europea és bastant complexa, a causa del canvi de marcs normatius de la UE i les incoherències normatives entre els estats membres.
En aquest moment, les monedes virtuals no estan regulades al nivell de la UE i no són supervisades ni supervisades per cap autoritat pública de la UE, tot i que la participació en aquests esquemes exposa els usuaris a riscos de crèdit, liquiditat, operatius i legals. Això vol dir que les autoritats nacionals han de considerar si tenen intenció de reconèixer o formalitzar i regular la criptomoneda.
Monedes virtuals als Països Baixos
Segons la Llei holandesa de supervisió financera (FSA), el diner electrònic representa un valor monetari que s’emmagatzema electrònicament o magnèticament. Aquest valor monetari està destinat a fer operacions de pagament i es pot utilitzar per fer pagaments a altres parts diferents de la que va emetre el diner electrònic. [2] Les monedes virtuals no es poden definir com a diners electrònics, perquè no es compleixen tots els criteris legals. Si la criptomoneda no es pot definir legalment com a diners o diners electrònics, com es pot definir? En el context de la llei holandesa de supervisió financera, la criptomoneda és només un mitjà d’intercanvi. Tothom té la llibertat de dedicar-se al comerç de troc, per tant no es requereix permís en forma de llicència. El ministre d’Hisenda va indicar que la revisió de la definició legal formal del diner electrònic encara no és desitjable, atès l’abast limitat del Bitcoin, el nivell d’acceptació relativament baix i la relació limitada amb l’economia real. Va destacar que el consumidor és l'únic responsable del seu ús. [3]
Segons el tribunal de districte holandès (Overijssel) i el ministre de finances holandès, una moneda virtual, com Bitcoin, té l'estatus de mitjà d'intercanvi. [4] En apel·lació, el tribunal holandès va considerar que els bitcoins es poden qualificar com a objectes venuts, tal com es refereix a l'article 7:36 DCC. El tribunal d'apel·lació holandès també va afirmar que els bitcoins no es poden qualificar com a moneda de curs legal, sinó només com a mitjà d'intercanvi. En canvi, el Tribunal de Justícia Europeu va dictaminar que els bitcoins s’haurien de tractar com un mitjà de pagament, suggerint indirectament que els bitcoins són similars als de curs legal. [5]
Conclusió
Degut a la complexitat que comporta la regulació de criptomonedes, es pot suposar que el Tribunal de Justícia de la UE haurà d’estar implicat en l’aclariment de la terminologia. En el cas dels Estats membres que han optat per adaptar la terminologia de manera diferent a la legislació de la UE, es poden presentar dificultats en relació amb la interpretació d'acord amb la legislació de la UE. Des d'aquesta perspectiva, cal recomanar als Estats membres que segueixin la terminologia de la legislació de la UE mentre apliquen la legislació en el dret nacional.
La versió completa d’aquest llibre blanc està disponible a través d’aquest enllaç.
Contacte
Si teniu preguntes o comentaris després de llegir aquest article, no dubteu a posar-vos en contacte amb el Sr. Ruby van Kersbergen, advocada de Law & More a través de ruby.van.kersbergen@lawandmore.nl o el Sr. Tom Meevis, advocat de Law & More a través de tom.meevis@lawandmore.nl o truqueu al +31 (0) 40-3690680.
[1] C. Bovaird, ICO vs. IPO: Quina és la diferència ?, Bitcoin Market Journal, setembre de 2017.
[2] La Llei de supervisió financera, secció 1: 1
[3] Ministerie van Finançament, Beantwoording van kamervragen over het gebruik van a toezicht on digital digital betaalmiddelen zoals of bitcoin, December 2013.
[4] ECLI: NL: RBOVE: 2014: 2667.
[5] ECLI: EU: C: 2015: 718.